Entre roques i peixos de colors

Avui plou en la meva encantadora Barcelona, plou i es mulla sota els meus ulls tristos.
Em trobo amagada, estic aquí, sense llums, sense paraigües...però la pluja te cor, i se’n va, tot i aixi, em deixa el seu record, el seu aroma...sota els meus ulls tristos.
Vull ficar les mans a les butxaques, peró no en tinc, porto la jaqueta que no toca,
On la vaig deixar, aquella k em deixava amagar les mans ? que permetia que no calês el fred i l’aigua ?
Ara estic mullada, dintre d’un mar, bussejant entre les aigües, i he descobert que bussejant pots arribar fins als indrets més amagats, que nadant no veuries
mai. Si ets hábil i tens paciencia, pots veure coses impressionants, coses que no surten a la superficie, que nomès habiten en el teu propi fons submarí. Jo he vist els meus peixos de colors, aprisionats entre parets rocoses...i em dic a mi mateixa que pot ser seria hora d’ agafar oxigen suficient i alliberar-los.